Parracs

testifiqueu aquesta és la història d'un cadàver entre tots els cadàvers reciteu no descendeix la nit sigil·losa des de les serralades ni sorgeix triomfant de l'horitzó ella prenya les terres amb una saba sòlida que el món excreta quan el dia sucumbeix exclameu oh exactitud testifiqueu es deixa el gat engolir per la nit el gat és un peix que neda en les tenebres testifiqueu que la cadena de transmissió de les successives nits no s'ha trencat des de temps immemorial i és fidedigna hi ha qui assegura que va haver-hi una nit primera     el món es desploma en silenci sobre els nostres caps aboliu el silenci i no cessarà el dia i cremaran els ulls dels vius sense la nit foscor propícia a les parpelles aquesta és la història de tots els cadàvers els ossos il·lustres dels emperadors romanen en una foscor absolutament muda al costat dels senadors i els cavalls al costat dels s

són els morts des de la seva eternitat calcària els que miren embadalits el brunzit exacte d'aquesta mosca primera de març mentre salta sobre la meva mà  dreta són els morts els que venen el pa els que llauren la terra els que s'afanyen en el temps de la sega són els morts els que construeixen els ponts els que cruixen les dents en la por de la nit són els que miren sense ulls la inefable desmesura de les serralades són els que escolten sense oïdes l'ànima subtil de la música són els morts els que follen amb tots els amants amb la ràbia dels segles i fan regalimar orgasmes per la seva pell tan dolça són els morts els que sense llengua declaren les guerres i recullen amb lentitud sagrada els cadàvers per endur-se'ls en un plany únic que asseca la mar són els morts  els que s'estavellen contra les roques de l'odi i la ignorància són ells només ells els que estimen de manera certa els que abracen els que b