la darrera ciutat, la darrera nit, el darrer bar
Digues:
deia
deia
deia
deia
m'agradaven els nois forts
deia
et seré sincer
deia
deia
deia
deia
deia
deia
vull trobar l'amor
deia
i em vaig posar a netejar
pots ajudar-me?
el tintín?
em vaig quedar allà dret
gos
només vaig
gosar dir-li
“oh mare crisàlide
mística
en
metamorfosi perpètua
que mai em
coneixeràs”
uns coloms
mengen brossa a la vorera
es mouen
neguitosos
prenc el
cafè al bar
d'una família
de xinjiang
que hi ha a prop
de casa meva
resto hores
en silenci
contemplant com voletegen
buscant
alguna cosa
hauria de
deixar aquesta ciutat
i tornar al
poble
estic cansat
d'aquesta violència
que et va
enverinant a poc a poc
els
conductors s’escridassen
s'insulten
es barallen
la gent
t'exigeix que somriguis
al treball
aquest
soroll constant
que se’m
fica al cap
que em fa
embogir
Digues:
“oh
crisàlide
partícula de
pols còsmica
cega sorda
insensible mare”
aquí la gent
diu que els
coloms
són rates
amb ales
a la casa
del poble
teníem un
colomar
em passava
hores mirant-lo
tan petit
tan fràgil
era
al davant de
la barra
una dona
amb texans
amples
una jaqueta
barata
i els
cabells curts
despentinats
es pinta els
llavis de vermell
al costat d'ella
un home gran
recolza una
crossa
i paga el
compte dels dos
en silenci
Digues:
“oh llamp
que sembles
il·luminar el cel
només per a
mi
i
desapareixes deixant el món
una altra
vegada sumit a les tenebres”
el temps va
oxidant-ho tot
i en resta aquest
paisatge rovellat
d’una
tristor monocroma
els coloms
podrien amb els seus becs
si
volguessin
desenterrar
la veritat
tant de bo
arribessin
al magma del planeta
i una llum
encegadora
ens salvés a tots
Digues:
"oh
gebre
que
cobreixes la terra
amb un sudari
de lli"
un amic
musulmà
em va
explicar una vegada
que al
principi
tot era
blanc
i d’un sabor
inimaginable
però
després que
el caín matés l’abel
tot es va
cobrir de pols
les coses
tingueren color
i les
fruites van esdevenir menys saboroses
el món és el
record trist i insípid
d’un assassinat
un crim entre germans
Digues:
"oh atzur
oh atzur
oh atzur"
totes les
tardes
s’asseia al
costat de la porta
em demanava
una infusió de menta
i deia
ara
a la meva
edat
en tinc 71
busco l'amor
per això vinc a aquest bar
deia
sempre he
pagat
des de molt
jove
eren uns
altres temps
deia
jo tenia un
negoci
a la part
alta
a la
diagonal
i m'ho podia
permetre
deia
mai he
necessitat lligar
ni he volgut
era molt més
fàcil
arribaves a
la sauna
i
n'escollies un
deia
m'agradaven els nois forts
musculats
deia
et seré sincer
a mi amb
franco m'anava millor
jo el que
volia
era fer
calés
i no em
ficava en política
deia
ara busco
l'amor
com a molt
ha de tenir 50
jo en tinc
71
però estic
de bon veure
i crec que
em mereixo algú jove
no m'agraden
els vells
estan
amargats
deia
em va quedar
una pensió molt petita
i no em puc
permetre despeses
deia
busco alguna
cosa seriosa
si pot ser
que sigui jove
i fort
m'agraden musculats
deia
quins cossos
deia
mai m'he
enamorat
no em calia
tenia diners
deia
vull trobar l'amor
a la meva
edat
per això vinc a aquest bar
deia
Digues:
“Oh atzar
Oh atzar
Oh atzar”
vaig aixecar
la persiana
aquell
exacte diumenge
i em vaig posar a netejar
darrere la
barra
sense cap
pressentiment
va entrar
ell
va asseure's
amb les
mans agafades
com pregant
i em va dir
em pots
ajudar?
digues
coneixes un
lloc anomenat muntanya?
aquí?
sí
aquí a prop
no
i una noia
que es diu paula?
no
ho sento
pots
ajudar-me?
no t'entenc
estrenyia
les mans
amb força
però tranquil
coneixes
la nadiuska o el tintín?
el tintín és
un personatge de còmic
no?
pots ajudar-me?
quina forma
té?
el tintín?
sí
té forma de
dona o de gos?
no t'entenc
ajuda'm si
us plau
necessito
saber quina forma té
és important
vaig
assenyalar en direcció al carrer
i vaig dir-li
ara recordo
el lloc que busques
tres carrers
cap enllà
es va
aixecar sense dir res
com alleujat
i se’n va
anar
en direcció
cap a enlloc
em vaig quedar allà dret
amb les mans
a sobre de la barra
veient com
s'allunyava
pensant
en quina
forma havia de tenir
allò que
buscava
gos
o
dona
Digues:
“Oh nit
que negues
la llum als teus fills
per protegir
els seus ulls
en una prova
d’amor perfecta”
anit al
treball
un vell
molt embriac
em va
demanar una altra copa
jo li vaig
dir que no podia
perquè
estava massa borratxo
em va dir
em queden
quatre dies
en aquest món
de merda
i els vull passar borratxo
vaig agafar un got
el vaig
omplir amb tres glaçons
vaig posar
tot el whisky que vaig poder
i l'hi vaig
acostar
salut
Digues:
"oh
solitud
que
cobreixes el meu cos
amb una
amable penombra"
la senyora
mal vestida
i el vell
amb la seva crossa
ja no hi són
van pagar
i se’n van
anar
queden
els coloms
voletejant
i jo
tan fràgil
tan petit
Digues:
“Oh, buit als cors
que t’omples de ressons
per tornar sempre al silenci essencial”
un home
d’una primesa ascètica
arribava
sempre cap al capvespre
la seva veu sonava
com una pala cavant a terra
i portava
als ulls la por
d’estavellar-se
al fons de la rasa
em deia:
dibuixo
mapes de l'abisme
al llarg del
meu cos
tan borrosos
tan
imprecisos
que no em
serveixen de res
de vegades
s'obstinava a mentir-me
i em jurava
que mai havia estat allà
d’altres vegades
em deia:
no pots
imaginar-te
el que és
tocar el fons
aquest fred
humit que et cala els ossos
la teva cara
al fang i aquest gust de vòmit
mentre et
retorces i penses
que per fi
tot s’ha acabat
però
despertes en qualsevol racó
i no vols
recordar el que ha passat
era com si
habités a llimbs exhausts
bevia fins a
tenir forces
per
acostar-se al precipici
i deixar-se
caure
amb la
dolçor d’un màrtir
un altre cop
Digues:
"oh
silenci
que em prens
a la teva empara
i em fas
pressentir el teu ésser"
de vegades
el bar es fa
estret i fosc
i s’estira
com una cova
buscant el
límit de la nit
recolzat a
la paret
un xaval
gairebé un
nen
porta unes
esportives velles
unes ulleres
velles de pasta
i un vestit
de còctel antic
té la cara
plena de grans
i les mans
li tremolen estranyes
avui és una
princesa
i riu picant
l’ullet a qualsevol
els homes
s'emborratxen
i teixeixen
amb les seves mirades
una
teranyina de desig
que ho va
cobrint tot
Digues:
“oh ciutat
refugi i cadafal”
amb prou
feines entra
un noi amb
les cames molt primes
coixejant
per una espècie de paràlisi
intentant
dissimular la borratxera
empeny a
algú d'un tamboret
i s’hi asseu
li intento
dir en anglès
why you are never nice?
em gira la
cara i balboteja
cosmopolitan
please
Digues:
“oh alè
que els déus
regalen i treuen als homes”
a la bullícia
m'explicava
el negro
que feia
algunes setmanes
es va trobar
al xicot del seu company de pis
penjat al
bany de casa seva
una baralla
d'enamorats
gairebé a
l'alba
vaig
preguntar-li si ja era mort
em va dir
que el van despenjar al moment
i se sentia
amb prou feines un bleix entre els seus llavis
com una
brisa entre les branques
una bava
blanca sortia de la seva boca
i li va fer
fàstic reanimar-lo
el van
deixar morir
vaig anar
fins al lavabo
em vaig
tirar aigua freda a la cara
vaig restar aturat enfront del
mirall
els meus
ulls m'escopien
una vegada i
una altra
les mateixes
paraules
el van
deixar morir
com si fos
un gos
Digues:
“Oh nit
Oh nit
Oh nit”
la gent
seguia bevent
com sempre
alguns reien
borratxos
altres ja es
tocaven
però aquella
nit
jo no podia
deixar de pensar
en un noi
penjat al
bany del pis del negro
deixant
passar una darrera brisa
entre els
seus joves llavis
què et
passa?
estàs blanc
no em passa
res
exacte
no havia
passat res
tot
continuava com sempre
res
al carrer
els arbres
es retorçaven
com un udol
erm
les seves
boques seques s'obrien al fred
d'aquell
darrer mes de febrer
les seves
arrels s'enfonsaven a les llambordes
d'aquella
darrera ciutat
buscant alguna
cosa on poder-se aferrar
Molt bo!
ResponElimina