són els morts

Escrita per
són els morts
des de la seva eternitat calcària
els que miren embadalits
el brunzit exacte
d'aquesta mosca primera de març
mentre salta sobre la meva mà  dreta

són els morts els que venen el pa
els que llauren la terra
els que s'afanyen en el temps de la sega

són els morts els que construeixen els ponts
els que cruixen les dents
en la por de la nit

són els que miren sense ulls
la inefable desmesura de les serralades

són els que escolten sense oïdes
l'ànima subtil de la música

són els morts els que follen
amb tots els amants
amb la ràbia dels segles
i fan regalimar orgasmes per la seva pell
tan dolça

són els morts
els que sense llengua
declaren les guerres
i recullen amb lentitud sagrada els cadàvers
per endur-se'ls en un plany únic
que asseca la mar

són els morts 
els que s'estavellen contra les roques
de l'odi i la ignorància

són ells
només ells
els que estimen de manera certa
els que abracen
els que besen

són ells
els que amb gola putrefacta
canten
un cant tel.lúric
que dóna sentit a terra

ells deixen les tombes buides
i vaguen pels carrers
colpejant les seves tíbies
ressonant als caps
gemegant

i són ells
només ells
els que escriuen aquests versos 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

un café

Escrita per
Imatge
                                                                                         (Imagen: Mario Pasqualotto) apenas piel sobre huesos te derrumbas extenuado y señalas lápidas borrosas con el fragmento de un dedo dices somos dos supervivientes arrojados en la orilla por un mar desconocido deberías estar contento dices agradece al destino este pálido naufragio yo te miro buscamos el olor fresco de una amable llovizna en la brisa o algo frágil que nos sostenga en un abrazo momentáneo mientras hablamos pequeños remolinos de ceniza rodean nuestro abatimiento yo digo no hay nada que temer se avecina la tormenta pero cuando quiera desplomarse sobre nuestro desaliento ya seremos una mueca vacía yo digo agradezco al deseo que devorara toda mi vida en un segundo perdurable yo digo es imposible levantar nuevos muros en esta intemperie de hielo justo en esta tierra seca se irán disolviendo mis ojos tú me miras y nos quedamos en s
Més informació

esquirlas

Escrita per
Imatge
es de noche y las hormigas han invadido la terraza ¿cuándo llegaron? mis ojos son dos planetas que orbitan en torno a mi desamparo echo de menos a las salamandras en este verano último los veranos son siempre definitivos cuando llegues a mi casa no llames espera de pie frente a la puerta sin hacer ruido se puede oír un grito de alegría como si una ola recorriera el barrio parece que hay partido  no entiendo las cosas humanas desde hace mucho tiempo mi derrota es absoluta ¿qué habrá pasado con las salamandras? me gusta verlas nocturnas recorriendo las paredes blancas de mi terraza esperar es una derrota esta noche es la última noche todo el tiempo se condensa en este momento siempre hay perros ladrando en la oscuridad ellos son el latido que   dilata este instante mi cabeza está vacía las hormigas los ladridos los coches y el olor del jazmín entre las plantas eso también da sentido a esta noche
Més informació

Se sentó en el borde de la cama

Escrita per
Imatge
cuando cesó aquella sed desmedida de contienda y quedaron nuestros huesos desolados flotando sobre tablas viejas descubrí tu cuerpo varado en el último acantilado de las sábanas. lenta como una sombra elevaste tu mirada desde el suelo y cuando por fin llegaste a mis ojos suspiraste con un aliento tan leve que me pareció que estaba saliendo de unos labios que ya no existían. dijiste: hacía mucho tiempo que nadie me abrazaba de esta manera. No sabes cuánto te lo agradezco. cuántos siglos de desaliento pueden contener unas pocas palabras. aquella frágil promesa de luz dio sentido a mi habitación quién sabe si por un momento. luego nos fuimos vistiendo con la lentitud  tenue de la aurora mientras nuestros pasos volvían a desconocerse en el crujir menguante del tiempo.
Més informació