un café

                                            

                                            (Imagen: Mario Pasqualotto)

apenas piel sobre huesos
te derrumbas extenuado
y señalas lápidas borrosas
con el fragmento de un dedo

dices

somos dos supervivientes
arrojados en la orilla
por un mar desconocido

deberías estar contento

dices

agradece al destino
este pálido naufragio

yo te miro

buscamos el olor fresco
de una amable llovizna en la brisa
o algo frágil que nos sostenga
en un abrazo momentáneo

mientras hablamos
pequeños remolinos de ceniza
rodean nuestro abatimiento

yo digo

no hay nada que temer

se avecina la tormenta
pero cuando quiera desplomarse
sobre nuestro desaliento

ya seremos una mueca vacía

yo digo

agradezco al deseo
que devorara toda mi vida
en un segundo perdurable

yo digo

es imposible
levantar nuevos muros
en esta intemperie de hielo justo

en esta tierra seca
se irán disolviendo mis ojos

tú me miras

y nos quedamos en silencio
mientras anochece

*********************************

amb prou feines pell sobre ossos

t'esfondres extenuat

i assenyales làpides borroses

amb el fragment d'un dit

dius

som dos supervivents

expulsats a la riba

per un mar desconegut

hauries d'estar content

dius

agraeix al destí

aquest pàl·lid naufragi

jo et miro

busquem l'olor fresca

d'un amable plugim a la brisa

o alguna cosa fràgil que ens sostingui

amb una abraçada momentània

mentre parlem

petits remolins de cendra

envolten el nostre abatiment

jo dic

no hi ha res a témer

s'apropa la tempesta

però quan es vulgui desplomar

sobre el nostre desànim

ja serem una ganyota buida

jo dic

agraeixo al desig

que devorés tota la meva vida

en un segon perdurable

jo dic

és impossible

aixecar nous murs

en aquesta intempèrie de gel just

en aquesta terra seca

s'aniran dissolent els meus ulls

tu em mires

ens quedem en silenci

mentre fosqueja