la darrera ciutat, la darrera nit, el darrer bar

Digues:

“oh mare crisàlide mística

en metamorfosi perpètua

que mai em coneixeràs”

uns coloms mengen brossa a la vorera

es mouen neguitosos

prenc el cafè al bar

d'una família de xinjiang

que hi ha a prop de casa meva

resto hores en silenci

contemplant  com voletegen

buscant alguna cosa

hauria de deixar aquesta ciutat

i tornar al poble

estic cansat d'aquesta violència

que et va enverinant a poc a poc

els conductors s’escridassen

s'insulten

es barallen

la gent t'exigeix que somriguis

al treball

aquest soroll constant

que se’m fica al cap

que em fa embogir

Digues:

“oh crisàlide

partícula de pols còsmica

cega sorda insensible mare”

aquí la gent

diu que els coloms

són rates amb ales

a la casa del poble

teníem un colomar

em passava hores mirant-lo

tan petit

tan fràgil era

al davant de la barra

una dona

amb texans amples

una jaqueta barata

i els cabells curts

despentinats

es pinta els llavis de vermell

al costat d'ella

un home gran

recolza una crossa

i paga el compte dels dos

en silenci

Digues:

“oh llamp

que sembles il·luminar el cel

només per a mi

i desapareixes deixant el món

una altra vegada sumit a les tenebres”

el temps va oxidant-ho tot

i en resta aquest paisatge rovellat

d’una tristor monocroma

els coloms

podrien amb els seus becs

si volguessin

desenterrar la veritat

tant de bo

arribessin al magma del planeta

i una llum encegadora

ens  salvés a tots

Digues:

"oh gebre

que cobreixes la terra

amb un sudari de lli"

un amic musulmà

em va explicar una vegada

que al principi

tot era blanc

i d’un sabor inimaginable

però

després que el caín matés l’abel

tot es va cobrir de pols

les coses tingueren color

i les fruites van esdevenir menys saboroses

el món és el record trist i insípid

d’un assassinat

un crim entre germans

Digues:

"oh atzur

oh atzur

oh atzur"

totes les tardes

s’asseia al costat de la porta

em demanava una infusió de menta

i deia

ara

a la meva edat

en tinc 71

busco l'amor

per això vinc a aquest bar 

deia

sempre he pagat

des de molt jove

eren uns altres temps 

deia

jo tenia un negoci

a la part alta

a la diagonal

i m'ho podia permetre 

deia

mai he necessitat lligar

ni he volgut

era molt més fàcil

arribaves a la sauna

i n'escollies un 

deia

m'agradaven els nois forts 

musculats 

deia 

et seré sincer

a mi amb franco m'anava millor 

jo el que volia 

era fer calés

i no em ficava en política 

deia

ara busco l'amor

com a molt ha de tenir 50

jo en tinc 71 

però estic de bon veure

i crec que em mereixo algú jove

no m'agraden els vells 

estan amargats 

deia

em va quedar una pensió molt petita

i no em puc permetre despeses 

deia 

busco alguna cosa seriosa

si pot ser que sigui jove

i fort

m'agraden musculats 

deia

quins cossos 

deia

mai m'he enamorat

no em calia

tenia diners

deia

vull trobar l'amor 

a la meva edat

per això vinc a aquest bar

deia

Digues:

“Oh atzar

Oh atzar

Oh atzar”

vaig aixecar la persiana

aquell exacte diumenge 

i em vaig posar a netejar

darrere la barra

sense cap pressentiment

va entrar ell

va asseure's

amb les mans agafades

com pregant

i em va dir

em pots ajudar?

digues

coneixes un lloc anomenat muntanya? 

aquí?

sí

aquí a prop

no

i una noia que es diu paula?

no

ho sento

pots ajudar-me?

no t'entenc

estrenyia les mans 

amb força

però tranquil

coneixes la nadiuska o el tintín?

el tintín és un personatge de còmic 

no?

pots ajudar-me?

quina forma té?

el tintín?

sí

té forma de dona o de gos?

no t'entenc

ajuda'm si us plau

necessito saber quina forma té 

és important

vaig assenyalar en direcció al carrer

i vaig dir-li 

ara recordo el lloc que busques

tres carrers cap enllà

es va aixecar sense dir res

com alleujat

i se’n va anar 

en direcció cap a enlloc

em vaig quedar allà dret

amb les mans a sobre de la barra 

veient com s'allunyava 

pensant

en quina forma havia de tenir

allò que buscava 

gos 

o

dona

Digues:

“Oh nit

que negues la llum als teus fills

per protegir els seus ulls

en una prova d’amor perfecta”

anit al treball

un vell

molt embriac

em va demanar una altra copa

jo li vaig dir que no podia

perquè estava massa borratxo

em va dir

em queden quatre dies

en aquest món de merda

i els vull passar borratxo

vaig agafar un got

el vaig omplir amb tres glaçons

vaig posar tot el whisky que vaig poder

i l'hi vaig acostar

 només vaig gosar dir-li

salut

Digues:

"oh solitud

que cobreixes el meu cos

amb una amable penombra"

la senyora mal vestida

i el vell amb la seva crossa

ja no hi són

van pagar

i se’n van anar

queden

els coloms voletejant

i jo

tan fràgil

tan petit

Digues:

“Oh, buit als cors

que t’omples de ressons

per  tornar sempre al silenci essencial”

un home d’una primesa ascètica

arribava sempre cap al capvespre

la seva veu sonava com una pala cavant a terra

i portava als ulls la por

d’estavellar-se al fons de la rasa

em deia:

dibuixo mapes de l'abisme

al llarg del meu cos

tan borrosos

tan imprecisos

que no em serveixen de res

de vegades s'obstinava a mentir-me

i em jurava que mai havia estat allà

d’altres vegades em deia:

no pots imaginar-te

el que és tocar el fons

aquest fred humit que et cala els ossos

la teva cara al fang i aquest gust de vòmit

mentre et retorces i penses

que per fi tot s’ha acabat

però despertes en qualsevol racó

i no vols recordar el que ha passat

era com si habités a llimbs exhausts

bevia fins a tenir forces

per acostar-se al precipici

i deixar-se caure

amb la dolçor d’un màrtir

un altre cop

Digues:

"oh silenci

que em prens a la teva empara

i em fas pressentir el teu ésser"

de vegades

el bar es fa estret i fosc

i s’estira com una cova

buscant el límit de la nit

recolzat a la paret

un xaval

gairebé un nen

porta unes esportives velles

unes ulleres velles de pasta

i un vestit de còctel antic

té la cara plena de grans

i les mans li tremolen estranyes

avui és una princesa

i riu picant l’ullet a qualsevol

els homes s'emborratxen

i teixeixen amb les seves mirades

una teranyina de desig

que ho va cobrint tot

Digues:

“oh ciutat

refugi i cadafal”

amb prou feines entra

un noi amb les cames molt primes

coixejant per una espècie de paràlisi

intentant dissimular la borratxera

empeny a algú d'un tamboret

i s’hi asseu

li intento dir en anglès

why you are never nice?

em gira la cara i balboteja

cosmopolitan please

Digues:

“oh alè

que els déus regalen i treuen als homes”

a la bullícia

m'explicava el negro

que feia algunes setmanes

es va trobar al xicot del seu company de pis

penjat al bany de casa seva

una baralla d'enamorats

gairebé a l'alba

vaig preguntar-li si ja era mort

em va dir que el van despenjar al moment

i se sentia amb prou feines un bleix entre els seus llavis

com una brisa entre les branques

una bava blanca sortia de la seva boca

i li va fer fàstic reanimar-lo

el van deixar morir

vaig anar fins al lavabo

em vaig tirar aigua freda a la cara

vaig restar aturat enfront del mirall

els meus ulls m'escopien

una vegada i una altra

les mateixes paraules

el van deixar morir

com si fos un gos

Digues:

“Oh nit

Oh nit

Oh nit”

la gent seguia bevent

com sempre

alguns reien borratxos

altres ja es tocaven

però aquella nit

jo no podia deixar de pensar

en un noi

penjat al bany del pis del negro

deixant passar una darrera brisa

entre els seus joves llavis

què et passa?

estàs blanc

no em passa res

exacte

no havia passat res

tot continuava com sempre

res

al carrer

els arbres es retorçaven

com un udol erm

les seves boques seques s'obrien al fred

d'aquell darrer mes de febrer

les seves arrels s'enfonsaven a les llambordes

d'aquella darrera ciutat

buscant alguna cosa on poder-se aferrar